Inauguració de la nova seu de El Timbal
- el timbal ESCOLA
- el timbal COMPROMÈS SOCIALMENT
INAUGURACIÓ DE LA NOVA SEU DE EL TIMBAL
Quan aquell migdia del passat mes de juliol vaig entrar per la porta de l’antiga seu de El Timbal al carrer Portaferrissa i vaig veure que les persones amb les que en teoria m’havia de reunir no paraven de passar davant meu carregant cubs magenta i buscant-se entre ells amb un aire còmic, de seguida em vaig adonar que això d’ajudar a un grup d’actors a organitzar la inauguració de la seva nova seu potser no seria fàcil però segur seria divertit. El que no m’esperava era que, tres mesos després, sortiria a la una de la matinada del nou local de Roger de Flor acabat d’inaugurar, no només satisfeta per l’èxit de convocatòria si no completament enamorada. Del projecte però, sobretot, d’un equip per al qual res és impossible.
EL PLAER D’AIXECAR EL TELÓ DE LA NOVA ETAPA DE EL TIMBAL
Suposo que molts dels que em llegiu ja ho sabeu, però aquest anys la Mireia, el Ricard, la Montse, el Marc i la Mònica, els cinc socis de la cooperativa El Timbal, han dut a terme una obra faraònica per fer un salt qualitatiu en els serveis que des del centre de formació i creació escènica s’ofereix a alumnes i societat. I no em refereixo amb “obra faraònica” només a la remodelació del nou local, un espai que la cooperativa LaCol ha adaptat, amb un gust exquisit, a les necessitats de El Timbal.
Em refereixo a ‘l’obra faraònica’ que els cinc socis han fet per aconseguir els recursos econòmics i la implicació social necessària per dur a terme aquest projecte. I la prova més visible de l’èxit d’aquest esforç, a banda de que el local ja és una realitat, és la imatge de més de 250 persones fent cua sota la pluja el dimarts 13 d’octubre (si, vam decidir temptar a la mala sort i vam guanyar) per ser els primers en inaugurar la nova seu de la que, en gran mesura, en són part. Després de veure aquelles cares alegres, ansioses i expectants i els ulls dels socis brillant comptant els minuts que quedaven per ‘aixecar el teló’ de Roger de Flor, em vaig adonar realment del regal que havia estat aquest encàrrec.
La inauguració, a banda del pica-pica i la copa de cava de rigor, es va desenvolupar al més pur estil El Timbal: actors, actrius i músics amenitzant la vetllada; discurs teatralitzat dels socis; i, sens dubte el millor del millor, la presència i les paraules d’en Ton Font, fundador de el Timbal. Com a elements destacats del sarao vam muntar una exposició temporal amb vuit vídeos que recorrien el passat i el present de l’escola i de la cooperativa –i és que ja que estàvem vam aprofitar per celebrar els més de 45 anys de El Tim
bal- i un photocall que, imitant un camerino, va permetre q
ue tots els assistents que ho desitgessin poguessin fer-se una foto explotant el seu sentit més teatral que, en el cas dels assistents a la inauguració no va faltar per enlloc. Us ho podeu imaginar, oi?
I així, com ja vaig intuir aquell dia d’estiu al conèixer a aquests cinc personatges, coordinar la inauguració de la nova seu de el timbal ha estat un autèntic plaer i, si m’ho permeteu, una delícia. Gràcies al seu caràcter, a la seva implicació i a la seva professionalitat. I també, naturalment, a la magnífica i imprescindible feina de la arquitecta?, dissenyadora gràfica? comissària d’exposicions?, noia per tot? Sílvia Bernard, sense la qual això potser hagués sortit però, sens dubte, no amb la delicadesa estètica i conceptual amb la que s’ha creat. I si no, mireu les fotos.
A totes i tots, moltes gràcies. Estic segura que amb el bon rotllo i professionalitat que es desprèn en aquest equip, la cooperativa el timbal té corda per molts i molts anys.
Periodista de formació, des de fa més de 15 anys es dedica a la comunicació i la captació de fons per entitats sense ànim de lucre i projectes amb finalitats socials, medi ambientals o culturals. Ha coordinat la inauguració de la nova seu de El Timbal.